La malaltia de Crohn (EC) i la colitis ulcerosa (CU) son les dues malalties inflamatòries intestinals (EII) de caràcter autoimmune més comunes. Les EII no tenen cura, però existeixen tractaments per controlar la malaltia. Garantir la qualitat de vida del pacient: el diagnòstic i el maneig de la malaltia serà fonamental.
¿En què consisteix la malaltia inflamatòria intestinal?
Les EII son unes malalties cròniques en la qual el sistema immunitari ataca al propi organisme i provoca inflamació i lesiones al intestí. La malaltia de Crohn pot afectar a qualsevol part del tub digestiu des de la boca fins l’anus i la colitis l’intestí gros. Aquestes malalties provoquen diferents afectacions al teixit intestinal: inflamació o acumulació de teixit cicatricial que pot provocar obstrucció, desenvolupament de lesiones (úlceres i fístules) i malabsorció de nutrients.
La causa d’aquestes malalties es desconeix. Existeix una combinació de factors genètics i ambientals que causen una resposta anormal al sistema immune del tracte gastrointestinal. Es freqüent en països desenvolupats i afecta a qualsevol edat, però és comú entre els 15 i els 30 anys d’edat.
¿Quins són els símptomes?
La malaltia actua en forma de brots intermitents, és a dir, períodes de símptomes greus seguits de períodes de remissió (amb simptomatologia lleu o asimptomàtics) que poden durar setmanes o anys (sense saber quan es produirà).
Els símptomes inicials són dolor abdominal acompanyat de diarrea, encara que variaran segons quina part de l’intestí estigui afectada i de la seva gravetat.
- En la malaltia de Crohn se sol produir: diarrea voluminosa, pèrdua de la gana i de pes, febre, fístules, aftes bucals, vòmits, sensació de plenitud i retràs del creixement infantil.
- En la colitis ulcerosa és més comú realitzar deposicions diarreiques de menys volum, però més freqüents, amb sang, pus i mucositat, sensació d’evacuació incompleta i urgència de les deposicions.
En ambdós casos degut a que l’intestí queda afectat i no s’absorbeixen correctament els nutrients, els pacients poden presentar osteoporosis, fatiga i falta de concentració, anèmia i desnutrició. Altres alteracions secundaries es produeixen a nivell dèrmic (erupcions cutànies o lesions a la pell), articular (artritis), hepàtic (només en el cas de la colitis) i en els ulls (uveïtis).
¿Com es diagnostica?
S’utilitzen varies proves per diagnosticar la EII, passant primer per una revisió mèdica de l’historial clínic i una exploració física; i posteriorment per alguna altra prova complementaria (endoscòpia digestiva o analítica de sang i d’excrements o proves de imatge).
¿En què consisteix el tractament?
El tractament tindrà com objectiu controlar la inflamació, corregir les carències de la dieta i alleujar els símptomes, ja que la malaltia no té cura. A vegades la malaltia pot entrar en remissió per sí sola, això dificulta saber si un tractament ha sigut efectiu.
L’aplicació del tractament dependrà de la gravetat de la malaltia i de la seva localització a l’intestí. A nivell farmacològic, alguns dels medicaments pautats son antiinflamatoris, antibiòtics, antidiarreics i medicaments que inhibeixen el sistema immune. Abandonar el tractament pot provocar una recaiguda o una mala evolució de la malaltia. A vegades (més freqüent en Crohn) es necessita cirurgia que pugui corregir perforacions, sagnats o obstruccions intestinals.
D’altra banda, mantenir un estil de vida saludable és primordial per controlar bé la malaltia. Fer activitat física, no fumar ni consumir substàncies tòxiques i seguir una dieta saludable. El tractament dietètic és clau per una correcta evolució de la malaltia i és important guiar-se per un professional qualificat.
¿Com ha de ser la dieta?
La dieta no és la causa de la malaltia inflamatòria intestinal, però hi ha aliments que poden empitjorar els símptomes.
L’objectiu de la dieta és disminuir la càrrega antigènica, reduir els mediadors inflamatoris i aportar tots els nutrients necessaris per la reparació de teixits i evitar el dèficit nutricional. Si no es realitza de forma correcta existeix un risc d’un 20% a un 85% de patir malnutrició degut a la pèrdua de gana i a la malabsorció intestinal. Ha de ser supervisada per un nutricionista.
La dieta ha de ser saludable, equilibrada i adaptada a les necessitats de l’individu i als tractaments aplicats (fàrmacs i/o cirurgia). Algunes de les recomanacions són:
- Menjar en petites quantitats
- Evitar temperatures extremes dels aliments
- Reduir i adaptar la ingesta de greixos i sucres simples
- Adequar el tipus de fibra
- Eliminar la lactosa en cas d’haver una intolerància
- Assegurar una correcta hidratació amb begudes isotòniques específiques
- Evitar aliments precuinats, irritants, edulcorants i flatulents
- Evitar aliments rics en histamina si l’enzim DAO s’ha vist afectada (molt comú en ambdues malalties)
¿Quina relació hi ha entre les EII i el dèficit de l’activitat DAO?
S’ha observat que en pacients amb EII l’activitat de l’enzim DAO es un 50% menor comparat amb pacients sans, aquesta dada recolza la hipòtesis que els individus amb una mutació en l’enzim DAO poden mostrar susceptibilitat a la colitis ulcerosa i que sigui més greu; així com una major secreció d’histamina a l’intestí. Es Diu que la DAO podria ser un marcador útil per previsualitzar el risc de recurrencia o complicacions en les EII.
El dany a la mucosa intestinal que es produeix a causa de per exemple gastroenteritis, síndrome de colon irritable o per una cirurgia gastrointestinal o el tractament amb fàrmacs pot reduir l’activitat DAO.
Dos dels grans problemes als que s’enfronten els pacients amb EII són les resistències als tractaments i els efectes secundaris a aquests. Entre aquestes complicacions es pot produir un dèficit de l’activitat de l’enzim DAO degut a l’aplicació d’algun tractament farmacològic agressiu que pugui provocar una malabsorció intestinal. En aquests casos s’ha de realitzar un tractament dietètic per millor la qualitat de vida del pacient.
¿Quin és el pronòstic?
Com molts altres trastorns, la EII té un gran impacto psicosocial, de manera que la comprensió i l’educació son les eines més importants per manejar la malaltia, millorar els símptomes i prevenir complicacions.
BIBLIOGRAFIA
- https://mi.clleulandclinic.org/health/diseases/9357-crohns-disease
- https://www.alimente.elambfidencial.com/bienestar/2019-05-19/colitis-ulcerosa-malaltia-de-crohn_2005010/
- https://www.accucatalunia.cat/ca/malalties/malalties-inflamatories-intestinals-mii/
- https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/malaltia-inflamatòria-intestinal/viure-amb-la-malaltia
- Schnedl WJ, Lackner S, Enko D, Schenk M, Mangge H, Holasek SJ. Non-celiac gluten sensitiviti: people without celiac disease avoiding gluten—is it due to histamine intolerance? Inflamm Res. Springer International Publishing; 2018;67(4):279-84.
- Honzawa I, Nakase H, Matsuura M, Chiba T. Clinical significance of serum diamine oxidase activiti in inflammatori bowel disease: Impertance of evaluation of small intestinal permeabiliti. Inflamm Bowel Dis. 2011;17(2):23-5.
- Fabisiak A, Wlodarczik J, Fabisiak N, Storr M, Fichna J. Targeting histamine receptors in irritable bowel sindrome: A critical appraisal. J Neurogastroenterol Motil. 2017;23(3):341-8.
