El passat mes de novembre es va celebrar el II Congrés Internacional del Dèficit de DAO, amb l’objectiu principal de reforçar el coneixement a través d’un ampli programa científic amb experts de renom mundial.
Des de fa anys es coneix que el dèficit de DAO es caracteritza per englobar símptomes que poden afectar múltiples sistemes de l’organisme. A causa de totes les conseqüències que pot representar un excés d’histamina, la recerca en aquest àmbit no s’atura, i cada cop són més els avenços científics sobre els tractaments no invasius a la pràctica clínica.
Seguint en aquesta línia, es proposa el desequilibri o la disbiosi intestinal com un altre possible origen de dèficit de DAO secundari o adquirit. S’ha observat que, una alteració en la composició i/o les funcions dels microorganismes que habiten a l’intestí, contribueix a un estat inflamatori de la mucosa intestinal i, en conseqüència, una reducció de l’activitat de l’enzim DAO; o fins i tot, un increment en l’alliberació d’histamina endògena per part d’alguns bacteris.
Recentment, el tracte inferior urinari ha estat objecte d’estudi per investigar la relació amb el dèficit de DAO. Pel fet que hi ha receptors d’histamina a nivell muscular i nerviós en el tracte urinari inferior, noves investigacions mostren la possibilitat que la histamina estigui involucrada en un context de bufeta hiperactiva, enuresi o incontinència nocturna i cistitis intersticial, entre d’altres.
S’han portat a terme determinats estudis que mostren una relació entre el Trastorn del Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i la histamina i, recentment al Congrés, es van compartir resultats preliminars sobre un estudi de prevalença de dèficit de DAO en nens amb TDAH. Una altra dada trobada d’interès és que la gravetat de la reducció de l’enzim es relaciona amb determinats símptomes, com els respiratoris i els gastrointestinals.
Altres estudis actuals mostren que la prevalença del dèficit de DAO en pacients amb símptomes d’insomni, en relació amb la conciliació del son i el manteniment d’aquest, és elevada. En aquest sentit, els símptomes observats que més destaquen són els gastrointestinals, els al·lèrgics i la migranya. Aquests resultats concorden amb la nostra experiència clínica, ja que la majoria de pacients presenten trastorns del son i després d’unes setmanes de tractament dietètic observem millores notables.
També s’ha posat de manifest la importància d’estudiar la prevalença del dèficit de DAO primari o genètic en nounats. Hi ha molt poca evidència científica respecte a aquest grup de població, ja que, a diferència dels adults, aquests primers no poden verbalitzar què els passa i, a més, la fisiologia és diferent, fent que els símptomes associats puguin ser desiguals. En el cas dels adults, s’ha investigat sobre la relació que hi ha entre el dèficit de DAO i les alteracions en els polimorfismes genètics, és a dir, en les variants genètiques associades al gen que codifica l’enzim DAO. En aquest cas, sembla que la quantitat dels símptomes o la gravetat d’aquests no estan lligats en funció del nombre de polimorfismes genètics alterats.
Els resultats obtinguts tant en el diagnòstic com en el tractament i els estudis clínics en curs a escala mundial representen un canvi de paradigma en el camp de la medicina i de la nutrició. Continuar indagant en els reptes que la ciència planteja permetrà, gràcies a la gran tasca dels investigadors i dels professionals sanitaris a través de la seva pràctica clínica, transformar les dades obtingudes en estratègies terapèutiques per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen dèficit de DAO.
”Si
