Dèficit de DAO i microbiota intestinal

Determinats estudis suggereixen que, pacients amb dèficit de DAO, presenten un desequilibri o disbiosi de la microbiota intestinal en comparació amb individus sans.

L’important paper que juga la microbiota intestinal en el metabolisme i, en conseqüència, en la salut de l’individu, ha contribuït a la investigació en la identificació de microorganismes específics implicats en diferents processos i rutes metabòliques en què participen. Encara que hi ha nombroses investigacions que han estudiat la connexió entre la microbiota intestinal i determinades malalties no transmissibles, com l’obesitat i la diabetis, la relació amb el dèficit de DAO està sent un nou focus d’estudi amb resultats prometedors.

Des d’AD Dietistas hem entrevistat la Dra. Sònia Sánchez Pérez, investigadora i professora associada del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació del Campus de l’Alimentació (Universitat de Barcelona).

Es coneix que l’alteració de l’activitat de l’enzim DAO pot tenir un origen genètic, farmacològic o patològic. Una proposta recent també suggereix que pot sorgir d’una alteració a la microbiota intestinal. Quin és el mecanisme que els connecta?

Actualment, hi ha molt pocs estudis que aporten llum sobre el rol de la microbiota intestinal en la intolerància a la histamina i el dèficit de DAO. L’estudi dut a terme per Schink i col·laboradors en l’any 2018, en què van comparar la composició de la microbiota intestinal entre pacients controls i intolerants a la histamina (entre altres intoleràncies) van suggerir que una disbiosi intestinal (o alteració en la composició de la microbiota intestinal) podria contribuir a una inflamació de la mucosa intestinal, i alhora, podria afavorir una disminució de l’enzim DAO intestinal.

Actualment, hi ha algun estudi que hagi aconseguit caracteritzar el perfil i la composició de la microbiota intestinal d’individus amb símptomes d’intolerància a la histamina, comparant-ho amb els de la població sana?

Sí, n’hi ha, encara que molt pocs. Concretament, dos estudis que van comparar la composició de la microbiota intestinal entre individus sans (sense símptomes d’intolerància a la histamina) i individus amb símptomes compatibles amb una intolerància a la histamina. Hi ha un altre estudi dut a terme pel nostre grup de recerca “Amines i Poliamines Bioactives dels Aliments” del Campus de l’Alimentació (Universitat de Barcelona) on observem l’evolució de la composició de la microbiota intestinal mentre se segueix una dieta baixa en histamina i amb suplementació de l’enzim DAO.

A més d’una alteració en la composició i/o abundància dels bacteris intestinals, la integritat de la paret intestinal hi juga també un paper rellevant. Nivells elevats de l’activitat de DAO en sang, poden suggerir l’existència d’hiperpermeabilitat intestinal?

Hi ha certs estudis que estableixen aquesta relació encara que no se’n coneix bé el mecanisme. Per valorar si existeix o no una elevada permeabilitat intestinal, s’acostuma a utilitzar la determinació de zonulina en femtes (proteïna directament relacionada amb aquesta permeabilitat). En aquest cas, Schink i col (2018), van observar que els nivells de zonulina en femtes de pacients intolerants a la histamina es trobaven per sobre dels valors de referència per a persones sanes.

La intervenció dietètica amb una dieta baixa en histamina i/o suplements orals de l’enzim DAO, quins efectes potencials ha mostrat o creus què podria demostrar en la composició de la microbiota intestinal?

En aquest sentit, únicament hi ha un estudi pilot realitzat pel nostre grup d’investigació. En aquest treball vam estudiar l’evolució de la composició de la microbiota intestinal en pacients al llarg del tractament dietètic. Observem un canvi en el perfil i en la composició de la microbiota intestinal; principalment, una disminució en alguns bacteris relacionats amb la formació d’histamina. Es necessiten més estudis per conèixer el motiu d’aquests canvis al llarg del tractament dietètic en aquesta intolerància. És un àmbit molt recent i encara queda molt per investigar.

Si haguessis de dissenyar un probiòtic per a persones amb dèficit de DAO, quines soques bacterianes haurien de ser imprescindibles i quines s’haurien d’evitar?

Basant-me en els resultats del treball realitzat per Pugin i col·laboradors (2017), en què a partir de mostres fecals, van identificar bacteris productors i degradadors d’histamina i altres amines, aquells bacteris que semblen ser més histaminogènics i, per tant, sembla que s’haurien d’evitar en aquest tipus de probiòtics serien les soques dels gèneres Morganella Morganii, Lactobacillus vaginalis, Enterobacter cloacae i Proteus mirabilis, entre d’altres. Les que segons aquest estudi poden presentar activitat DAO serien algunes soques de Escherichia coli (atenció perquè també té soques formadores d’histamina) i Klebsiella Pneumoniae.

Des d’AD Dietistas agraïm a la Dra. Sònia Sánchez-Pérez per haver col·laborat en aquest article aportant la seva experiència professional.

Si vols que t'assessorem de forma personalitzada, ja sigui a la nostra consulta de Barcelona o per videoconferència des de qualsevol part del món, contacta amb nosaltres i t'ajudarem

Bibliografia

Pugin, B., Barcik, W., Westermann, P., Heider, A., Wawrzyniak, M., Hellings, P., Akdis, C. A., & O’Mahony, L. (2017). A wide diversity of bacteria from the human gut produces and degrades biogenic amines. Microbial ecology in health and disease28(1), 1353881. https://doi.org/10.1080/16512235.2017.1353881

Sánchez-Pérez, S., Comas-Basté, O., Duelo, A., Veciana-Nogués, M. T., Berlanga, M., Latorre-Moratalla, M. L., & Vidal-Carou, M. C. (2022). Intestinal Dysbiosis in Patients with Histamine Intolerance. Nutrients14(9), 1774. https://doi.org/10.3390/nu14091774

Sánchez-Pérez, S., Comas-Basté, O., Duelo, A., Veciana-Nogués, M. T., Berlanga, M., Vidal-Carou, M. C., & Latorre-Moratalla, M. L. (2022). The dietary treatment of histamine intolerance reduces the abundance of some histamine-secreting bacteria of the gut microbiota in histamine intolerant women. A pilot study. Frontiers in nutrition9, 1018463. https://doi.org/10.3389/fnut.2022.1018463

Schink, M., Konturek, P. C., Tietz, E., Dieterich, W., Pinzer, T. C., Wirtz, S., Neurath, M. F., & Zopf, Y. (2018). Microbial patterns in patients with histamine intolerance. Journal of physiology and pharmacology : an official journal of the Polish Physiological Society69(4), 10.26402/jpp.2018.4.09. https://doi.org/10.26402/jpp.2018.4.09

Schnedl, W. J., & Enko, D. (2021). Histamine Intolerance Originates in the Gut. Nutrients13(4), 1262. https://doi.org/10.3390/nu13041262

Smolinska, S., Winiarska, E., Globinska, A., & Jutel, M. (2022). Histamine: A Mediator of Intestinal Disorders-A Review. Metabolites12(10), 895. https://doi.org/10.3390/metabo12100895

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies