La inflamació juntament amb l’estrès oxidatiu són un dels denominadors comuns de l’endometriosi i de la Síndrome de l’Ovari Poliquístic. L’estil de vida i el tipus d’alimentació tenen un paper rellevant en la fisiopatologia de totes dues condicions.
L’endometriosi és una síndrome complexa caracteritzada per un procés inflamatori crònic dependent d’estrògens, la qual afecta principalment els teixits pelvians, inclosos els ovaris. En la gran majoria dels casos es produeix quan el teixit endometrial desprès viatja, a través d’un moviment retrògrad, cap a la cavitat abdominal inferior. No obstant això, aquesta malaltia també pot afectar la bufeta, l’intestí (especialment el recte i l’apèndix), els nervis pelvians profunds, els urèters, la paret abdominal anterior, la pell abdominal, el diafragma, la pleura, els pulmons, el pericardi i el cervell. L’endometriosi és la causa més comuna de dolor pelvià crònic a les dones i s’estima que afecta entre el 6% i el 10% de les dones en edat reproductiva. En aquest sentit, s’altera el potencial social, professional, acadèmic i econòmic de les dones joves, provocant ansietat, depressió i afectant el potencial de la fertilitat actual o futura. Concretament, un excés d’hormones estrogèniques comporta un agreujament dels símptomes, ja que un augment dels estrògens té com a conseqüència un increment de l’alliberament d’histamina al torrent sanguini.
La Síndrome de l’Ovari Poliquístic (SOP) afecta entre el 15% i el 18% de les dones en edat reproductiva, representant el trastorn endocrí-metabòlic més comú en dones en edat reproductiva. Aquesta condició es defineix per una combinació de signes i símptomes d’excés d’hormones androgèniques i una disfunció ovàrica en absència d’altres diagnòstics específics. Actualment, hi ha quatre fenotips reconeguts de SOP, cadascun amb diferents implicacions metabòliques i de salut a llarg termini. No obstant això, en la majoria dels casos, aquests estan associats a un estat d’inflamació crònica de baix grau. El SOP s’associa sovint amb adipositat abdominal, resistència a la insulina, obesitat, trastorns metabòlics, factors de risc cardiovascular i infertilitat. L’etiologia d’aquesta síndrome continua sent en gran part desconeguda, tot i que l’evidència creixent suggereix que el SOP podria ser un trastorn multifactorial complex amb fortes influències epigenètiques i ambientals, inclosos factors relacionats amb l’estil de vida.
Estudis recents han demostrat que la inflamació, juntament amb l’estrès oxidatiu, són un dels denominadors comuns de l’endometriosi i del SOP. Per això, l’estil de vida i el tipus d’alimentació tenen un paper rellevant en totes dues condicions. Una alimentació que contribueixi a disminuir aquest estat d’inflamació permetrà reduir l’excés d’estrògens i andrògens presents a l’endometriosi i al SOP, respectivament.
Així, seguir una dieta d’estil antiinflamatòria, com és la dieta baixa en histamina, podria ser una de les diferents estratègies terapèutiques per ajudar a disminuir la inflamació sistèmica. Paral·lelament, és rellevant considerar altres aspectes que influeixen en aquesta condició, com ara la promoció d’un teixit adipós saludable, la pràctica d’exercici físic i una correcta gestió emocional. Per aquest motiu, és important acudir a professionals especialitzats que valorin el cas i el context per personalitzar les recomanacions, tant d’estil de vida com d’alimentació.
Si vols que t'assessorem de forma personalitzada, ja sigui a la nostra consulta de Barcelona o per videoconferència des de qualsevol part del món, contacta amb nosaltres i t'ajudarem
Bibliografia
Azziz R. (2018). Polycystic Ovary Syndrome. Obstetrics and gynecology, 132(2), 321–336. https://doi.org/10.1097/AOG.0000000000002698
Bulun, S. E., Yilmaz, B. D., Sison, C., Miyazaki, K., Bernardi, L., Liu, S., Kohlmeier, A., Yin, P., Milad, M., & Wei, J. (2019). Endometriosis. Endocrine reviews, 40(4), 1048–1079. https://doi.org/10.1210/er.2018-00242
Escobar-Morreale H. F. (2018). Polycystic ovary syndrome: definition, aetiology, diagnosis and treatment. Nature reviews. Endocrinology, 14(5), 270–284. https://doi.org/10.1038/nrendo.2018.24
Patel S. (2018). Polycystic ovary syndrome (PCOS), an inflammatory, systemic, lifestyle endocrinopathy. The Journal of steroid biochemistry and molecular biology, 182, 27–36. https://doi.org/10.1016/j.jsbmb.2018.04.008
Samimi, M., Pourhanifeh, M. H., Mehdizadehkashi, A., Eftekhar, T., & Asemi, Z. (2019). The role of inflammation, oxidative stress, angiogenesis, and apoptosis in the pathophysiology of endometriosis: Basic science and new insights based on gene expression. Journal of cellular physiology, 234(11), 19384–19392. https://doi.org/10.1002/jcp.28666
Saunders, P., & Horne, A. W. (2021). Endometriosis: Etiology, pathobiology, and therapeutic prospects. Cell, 184(11), 2807–2824. https://doi.org/10.1016/j.cell.2021.04.041
Szczuko, M., Kikut, J., Szczuko, U., Szydłowska, I., Nawrocka-Rutkowska, J., Ziętek, M., Verbanac, D., & Saso, L. (2021). Nutrition Strategy and Life Style in Polycystic Ovary Syndrome-Narrative Review. Nutrients, 13(7), 2452. https://doi.org/10.3390/nu13072452
