{"id":11163,"date":"2017-10-06T12:53:27","date_gmt":"2017-10-06T10:53:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.adrianaduelo.com\/?p=11163\/"},"modified":"2018-04-09T00:14:28","modified_gmt":"2018-04-08T22:14:28","slug":"per-la-figura-del-psicoleg-una-unitat-tractament-deficit-dao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/per-la-figura-del-psicoleg-una-unitat-tractament-deficit-dao\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 la figura del psic\u00f2leg en una unitat de tractament de d\u00e8ficit de DAO?"},"content":{"rendered":"
\n

Tot i el reconeixement universal de la influencia dels aspectes emocionals<\/strong><\/span> sobre el desenvolupament d\u2019algunes malalties i de c\u00f3m algunes emocions influeixen en l\u2019actitud a l\u2019hora de portar a terme el tractament, encara s\u00f3n aspectes que en l\u2019actualitat no solen tractar-se adequadament en l\u2019\u00e0mbit sanitari<\/span>. <\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

S\u00f3n molt conegudes les afectacions emocionals quan a una persona se li diagnostica una malaltia cr\u00f2nica o un trastorn. Despr\u00e9s del diagn\u00f2stic d\u2019una afectaci\u00f3 cr\u00f2nica alguns pacients experimenten una afectaci\u00f3 psicol\u00f2gica denominada trastorn adaptatiu<\/strong><\/span>, que es defineix com la una resposta exagerada a la normal i esperable davant d\u2019un agent estressant, com pot ser la malaltia. Aquest trastorn \u00e9s transitori, apareix durant els 3 primers mesos despr\u00e9s del diagn\u00f2stic i no dura m\u00e9s de 6 o 9 mesos<\/strong><\/span>; va ser descrit en un estudi realitzat per Kovacs i Cols. en nens, i tamb\u00e9 ha sigut demostrat en altres estudis. Els nens manifestaven diferents canvis de comportament, com a\u00efllament social, queixes som\u00e0tiques, trastorns del son i s\u00edmptomes d\u2019ansietat o depressi\u00f3. En les persones que, en edat adulta, s\u00f3n diagnosticades d\u2019un trastorn cr\u00f2nic, com el d\u00e8ficit de DAO<\/a>, \u00e9s esperable que tamb\u00e9 aparegui trastorns adaptatius de caracter\u00edstiques similars, sobre tot per la major dificultat que presenten els pacients en la modificaci\u00f3 de l\u2019estil de vida i dels canvis en l\u2019elecci\u00f3 aliment\u00e0ria.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Molts professionals sanitaris solen encadenar la comunicaci\u00f3 del diagn\u00f2stic amb les instruccions immediates sobre el que el pacient ha d\u2019aprendre de les pautes del tractament, sense permetre-li o donar-li la possibilitat d\u2019expressar la seva reacci\u00f3 emocional. En el proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3 a un trastorn cr\u00f2nic, solen distingir-se les seg\u00fcents etapes:<\/p>\n

1.-\u00a0Negaci\u00f3<\/strong><\/span>: \u00e9s una de les reaccions m\u00e9s habituals en un principi i sol caracteritzar-se per la incredulitat del que est\u00e0 passant o per la recerca encadenada de professionals<\/strong> (siguin sanitaris o no=, que confirmin que all\u00f2 no est\u00e0 passant. Una de les expressions que indicaria estar en aquesta fase seria \u201caix\u00f2 no em pot estar passant a mi\u201d.<\/p>\n

2.- Rebel\u00b7lia<\/strong><\/span>: \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de la r\u00e0bia o agressivitat davant el que est\u00e0 passant<\/strong>. Aquesta fase sol estar protagonitzada per la recerca d\u2019un culpable que pugui explicar la causa de la malaltia. La rebel\u00b7lia pot anar dirigida tant a l\u2019equip sanitari, al tractament, cap algun membre de la fam\u00edlia o cap a un mateix. Els sentiments de culpa porten a la persona a la recerca d\u2019un responsable<\/strong> (esdeveniment personal, antecedent familiar, alimentaci\u00f3, etc.). La informaci\u00f3 en aquesta fase sobre les causes etiol\u00f2giques del trastorn, solen ajudar a l\u2019afrontament d\u2019aquesta etapa. Una de les frases caracter\u00edstiques d\u2019aquesta etapa seria: \u201cPer qu\u00e8 a mi?\u201d.<\/p>\n

3.- Dissociaci\u00f3<\/span><\/strong>: el pacient pensa que fins el diagn\u00f2stic podia aconseguir-ho tot, tenia salut y la seva capacitat per fer les coses era m\u00e0xima. Despr\u00e9s del diagn\u00f2stic creu, en ocasions, que ja res \u00e9s possible i que els seus plans de futur poden trencar-se. Apareix temor per pensar que el trastorn no li permetr\u00e0 complir les seves expectatives de vida.<\/strong><\/p>\n

4.- Negociaci\u00f3<\/span><\/strong>: \u00e9s una de les fases on comen\u00e7a a donar-se una acceptaci\u00f3 de la nova situaci\u00f3<\/strong>, per\u00f2 la persona estableix limitacions o condicions respecte les pautes del tractament. En aquesta fase la persona est\u00e0 m\u00e9s disposada a pactar i negociar possibles canvis o novetats del tractament. Una de les frases que indicaria estar en aquesta etapa seria: \u201cQu\u00e8 li sembla si faig aix\u00f2 en contes d\u2019all\u00f2?\u201d.<\/p>\n

5.- Tristesa- depressi\u00f3<\/span><\/strong>: el pensament est\u00e0 centrat b\u00e0sicament en el que s\u2019ha perdut o no es veu possible de realitzar, En aquesta etapa de tristesa \u00e9s important donar el temps suficient a la persona<\/strong>. En aquesta fase cal donar for\u00e7a en les metes o objectius que si que s\u00f3n possibles de realitzar.<\/p>\n

6.- Adaptaci\u00f3<\/span><\/strong>: la persona comen\u00e7a a adonar-se que es pot seguir vivint amb el trastorn<\/strong><\/span>. Es d\u00f3na una acceptaci\u00f3 de les limitacions o pautes del tractament i una comprensi\u00f3 de que mitjan\u00e7ant unes cures determinades es pot tenir una bona qualitat de vida.<\/p>\n

Aquestes fases poden no donar-se igual en tots els casos, poden variar d\u2019ordre o seq\u00fc\u00e8ncia i incl\u00fas alguna d\u2019elles pot estar absent. Conv\u00e9 que el sanitari formuli preguntes obertes i no tancades, basades en les emocions de la perdona m\u00e9s que en el seu estat f\u00edsic, per saber en quin moment es troba la persona.<\/p>\n

Con\u00e8ixer les emocions, la seva influ\u00e8ncia en els tractaments i saber c\u00f3m manejar-les, hauria de ser part de la formaci\u00f3 de qualsevol persona que tracti amb pacients amb diagn\u00f2stics cr\u00f2nics. Tot i aix\u00ed, en l\u2019actualitat, la intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica en unitats de tractament encara no \u00e9s un fet freq\u00fcent.<\/p>\n

En el d\u00e8ficit de DAO es contemplen tamb\u00e9 reaccions emocionals pr\u00e8vies al diagn\u00f2stic i un cop realitzat aquest. Previs al diagn\u00f2stic, perqu\u00e8 si es tarda un temps en diagnosticar aquesta dol\u00e8ncia, la persona augmenta la percepci\u00f3 de vulnerabilitat al no trobar-se b\u00e9 i normalment comporta tensi\u00f3 i temor. Posteriorment al diagn\u00f2stic, perqu\u00e8 apareixeran reaccions emocionals diverses per evidenciar un problema f\u00edsic i haver de realitzar canvis conductuals en l\u2019elecci\u00f3 aliment\u00e0ria a la que estava acostumada la persona fins aquell moment, per tal de poder restablir el seu benestar.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

En concret, les investigacions psicol\u00f2giques que estudien els elements que serveixen per predir l\u2019elecci\u00f3 que les persones fan del menjar, destaquen certes variables individuals, com l\u2019aprenentatge, les creences i les cognicions, L\u2019elecci\u00f3 del menjar engloba molt m\u00e9s que les subst\u00e0ncies necess\u00e0ries que poden promoure la salut o desencadenar la malaltia. Ocupa una posici\u00f3 fonamental dins de cada cultura, de cada individu i inclou una multitud de significats per la persona. \u00c9s per aix\u00f2 que, els canvis en l\u2019elecci\u00f3 aliment\u00e0ria que hagi de realitzar la persona afectada de d\u00e8ficit de DAO, provocaran estats emocionals determinats, que haurien de tractar-se.<\/p>\n

La figura del psic\u00f2leg en unitats de tractament de trastorns com el d\u00e8ficit de DAO \u00e9s fonamental per ajudar a la persona a gestionar emocions davant el diagn\u00f2stic i per evitar que determinades emocions no condicionin negativament les pautes del tractament. <\/strong><\/span>Ser\u00e0 tamb\u00e9 important aconseguir que aquestes reaccions emocionals no perdurin excessivament en el temps, dificultant l\u2019adher\u00e8ncia als canvis alimentaris que haur\u00e0 de dur a terme la persona.<\/p>\n

\n\t\t
\n\t\t

Si t\u2019han diagnosticat d\u00e8ficit de DAO, alguna intoler\u00e0ncia aliment\u00e0ria o diabetis i necessites ajuda per tenir unes bones eines i dur a terme d\u2019una millor manera el patr\u00f3 alimentari que t\u2019hagi pautat l\u2019equip de nutricionistes, pots assessorar-te de forma personalitzada. S\u00f3c la Gemma Peralta, psic\u00f2loga cl\u00ednica amb llarga experi\u00e8ncia en casos de restriccions aliment\u00e0ries. Les visites poden sol\u00b7licitar-se a la nostra consulta de Barcelona o per videoconfer\u00e8ncia des de qualsevol part del m\u00f3n.<\/p>\n\t\t <\/div>\n\t\t

\n\t\t CONTACTA AQU\u00cd <\/a>\n\t\t <\/div>\n\t\t <\/div>\n

Per una altre costat, en moltes ocasions tamb\u00e9 ens trobem que a m\u00e9s del diagn\u00f2stic del d\u00e8ficit de DAO, la persona est\u00e0 tenint viv\u00e8ncies<\/strong> d\u2019estr\u00e8s, tensi\u00f3 o reaccions depressives relacionades amb altres \u00e0rees de la seva vida com s\u00f3n les relacions afectives, l\u2019\u00e0rea laboral, les relacions socials<\/span><\/strong>, etc. que poden estar entorpint o influenciant en l\u2019adher\u00e8ncia de les pautes del tractament. La intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica tamb\u00e9 \u00e9s clau en aquests casos per aconseguir que la persona pugui realitzar el tractament de la millor forma possible. <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot i el reconeixement universal de la influencia dels aspectes emocionals sobre el desenvolupament d\u2019algunes malalties i de c\u00f3m algunes emocions influeixen en l\u2019actitud a l\u2019hora de portar a terme […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":11091,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[76],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11163"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11163"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11163\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11634,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11163\/revisions\/11634"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11091"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11163"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11163"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11163"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}