Abans d’aplicar qualsevol tractament m\u00e8dic ha de fer-se un bon diagn\u00f2stic de la malaltia o trastorn per valorar quina ser\u00e0 la millor intervenci\u00f3 a fer al pacient. Doncs b\u00e9, passa el mateix en totes les altres disciplines, tant m\u00e8diques com no. Sempre s’ha de con\u00e8ixer l’origen del problema, tenir una justificaci\u00f3 que ens ajudi a aplicar la millor soluci\u00f3.<\/p>\n
Mitjan\u00e7ant un q\u00fcestionari o simplement amb una entrevista diet\u00e8tica, es podria intuir quan una persona \u00e9s candidata a tenir d\u00e8ficit de DAO, per\u00f2 no \u00e9s fins que es fa una o varies anal\u00edtiques que es demostra objectivament. \u00c9s important identificar i saber escollir quina \u00e9s l’anal\u00edtica necess\u00e0ria<\/span><\/strong>, feina que hauria de fer el metge, per\u00f2 encara hi ha professionals no actualitzats i Comunitats Aut\u00f2nomes que no realitzen l’anal\u00edtica a trav\u00e9s de la Seguretat Social.<\/p>\n Es coneixen diverses anal\u00edtiques que diuen mirar el nivell de l’enzim DAO, per\u00f2 nom\u00e9s una d’elles determina quina \u00e9s l’activitat funcional de l’enzim\u00a0<\/span><\/strong>en plasma en aquell prec\u00eds moment, \u00e9s a dir, si realment la quantitat que tenim \u00e9s activa o no. Les unitats de l’anal\u00edtica s\u00f3n en HDU\/ml<\/strong> <\/span>(unitats degradants d’histamina) o en U\/ml<\/strong><\/span>. En canvi, altres anal\u00edtiques miren el nivell total de l’enzim en el torrent sanguini (la concentraci\u00f3), sense tenir en compte si aquesta t\u00e9 alguna funci\u00f3 biol\u00f2gica.<\/p>\n