{"id":9334,"date":"2015-09-28T16:03:38","date_gmt":"2015-09-28T14:03:38","guid":{"rendered":"http:\/\/temp.adrianaduelo.com\/?p=9334"},"modified":"2017-08-18T20:29:00","modified_gmt":"2017-08-18T18:29:00","slug":"restrenyiment-funcional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/restrenyiment-funcional\/","title":{"rendered":"Restrenyiment funcional"},"content":{"rendered":"
\n

El restrenyiment<\/span><\/strong> \u00e9s un s\u00edmptoma gastrointestinal habitual que pateix el 20-25% de la poblaci\u00f3. (1,2)<\/sup> Pot afectar a totes les edats i apar\u00e8ixer de forma puntual, com a resultat d’alguna malaltia del c\u00f2lon, per hipotiro\u00efdisme o diabetis, per consum d’alguns medicaments com els antidepressius i inductors de la son, per una acumulaci\u00f3 d’histamina causada pel d\u00e8ficit de l’enzim Diamino Oxidasa (DAO)<\/a> o per una lesi\u00f3 dels nervis encarregats del moviment intestinal. \u00c9s com\u00fa tractar aquesta malaltia sense consultar pr\u00e8viament amb un professional de la salut, fet totalment desaconsellat, ja que a la llarga l’\u00fas de laxants, ja siguin naturals o no, o un exc\u00e9s de fibra, pot empitjorar el funcionament del sistema digestiu.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Depenent de quin sigui l’origen del restrenyiment es denomina d’una manera o una altra. Nosaltres ens centrarem en el funcional, que fa refer\u00e8ncia a un problema m\u00e9s aviat fisiol\u00f2gic, en qu\u00e8 l’intest\u00ed i el c\u00f2lon no es mouen correctament.<\/p>\n

Les persones que pateixen restrenyiment funcional tenen menys de 3 deposicions a la setmana<\/strong>, acostumen a patir dolor abdominal i senten pesadesa i inflor. (3)<\/sup><\/p>\n

Al llarg dels \u00faltims anys s’han anat estudiant diferents tractaments per millorar aquest s\u00edmptoma tan molest i perill\u00f3s si perdura en el temps. Els principals i els m\u00e9s utilitzats per la seva r\u00e0pida acci\u00f3 s\u00f3n els laxants, per\u00f2 el seu \u00fas de forma continuada no ajuda a l’organisme a funcionar per si sol. Paral\u00b7lelament segueixen estudiant-els efectes dels probi\u00f2tics<\/span><\/strong> (microorganismes vius no pat\u00f2gens que, administrats en una dosi adequada, reforcen la nostra salut, tant a nivell digestiu com immunitari) i els prebi\u00f2tics<\/span><\/strong> (ingredients no digeribles dels aliments, normalment fibres, que afecten positivament a l’estimulaci\u00f3 del creixement de bacteris en el c\u00f2lon) com a tractament no agressiu.<\/p>\n

Un recent metan\u00e0lisi publicat aquest mateix any va concloure que el consum de probi\u00f2tics, concretament el Bifidobacterium Lactis<\/em>, podria millorar el tr\u00e0nsit intestinal, la freq\u00fc\u00e8ncia en l’evacuaci\u00f3 de la femta i tamb\u00e9 la seva consist\u00e8ncia. (4)<\/sup> Aquest bacteri es troba en els intestins dels humans i tamb\u00e9 la podem trobar en la llet fermentada i en iogurts enriquits, \u00e9s a dir, en aliments funcionals.<\/p>\n

Un col\u00b7lectiu de la poblaci\u00f3 que se sol veure afectat per aquest problema s\u00f3n les dones embarassades. \u00c9s com\u00fa l’aparici\u00f3 de restrenyiment durant la gestaci\u00f3 i, com la majoria de f\u00e0rmacs estan contraindicats durant aquest per\u00edode, moltes vegades no s’acaba de donar una soluci\u00f3 efectiva. Un estudi pilot amb 20 dones va concloure que una s\u00e8rie de bacteris ingerits en conjunt a trav\u00e9s d’un comprimit augmentaven la freq\u00fc\u00e8ncia de deposicions. Aquests bacteris van ser: Bifidobacterium Bifidus, Bifidobacterium Lactis, Bifidobacterium longum, Lactobacillus casei, Lactobacillus plantarum i Lactobacillus rhamnosus<\/em>. (5)<\/sup> Existeixen al mercat diferents f\u00f3rmules que combinen diverses soques i mostren bons resultats.<\/p>\n

D’altra banda, la uni\u00f3 dels probi\u00f2tics i els prebi\u00f2tics, formant aix\u00ed un simbi\u00f2tic, tamb\u00e9 milloraria la freq\u00fc\u00e8ncia, consist\u00e8ncia i forma de les deposicions. (6,7)<\/sup><\/p>\n

Les soques m\u00e9s ben valorades serien les del grup Lactobacillus<\/em> (en concret el L.casei, L.Acidophilus i L.Rhamnosus<\/em>) i Bifidobacterium Lactis<\/em>, al costat del consum de 4g \/ dia de FOS (Fructooligosac\u00e0rids) i Inulina, fibres que podem trobar en la verdura, com: carxofa, esp\u00e0rrecs, porros i ceba, entre d’altres. (8)<\/sup><\/p>\n

Com coment\u00e0vem a l’inici de l’article, el restrenyiment funcional pot afectar tant a nens com a adults. Per aix\u00f2 tamb\u00e9 s’investiga com poden contribuir els probi\u00f2tics al bon funcionament del tr\u00e0nsit intestinal dels m\u00e9s petits que pateixen aquest s\u00edmptoma, i no s\u00f3n pocs (un 3% de la poblaci\u00f3 mundial) (9)<\/sup>. S’ha vist que administrant una quantitat concreta de Bifidobacterium Breve<\/em>\u00a0en nens d’entre 6 i 16 anys resulta efectiu pel tractament del restrenyiment, ja que augmenta la freq\u00fc\u00e8ncia de defecaci\u00f3 per setmana, la consist\u00e8ncia de la femta i disminueix el nombre d’episodis d’incontin\u00e8ncia fecal , aix\u00ed com el dolor abdominal. Una altra observaci\u00f3 interessant \u00e9s la no aparici\u00f3 d’efectes adversos, com en la majoria d’estudis amb probi\u00f2tics. (10)<\/sup> Tamb\u00e9 s’han descrit bons resultats en nens quan s’utilitza un derivat l\u00e0ctic enriquit amb Bifidobacterium Lactis<\/em>. (9)<\/sup><\/p>\n

Com veiem, la majoria dels estudis cl\u00ednics apunten a la mateixa conclusi\u00f3. El tractament pel restrenyiment funcional amb l’\u00fas de probi\u00f2tics \u00e9s significativament efica\u00e7 i segur. Per aix\u00f2 hem de seguir investigant per potenciar aquesta soluci\u00f3 terap\u00e8utica, al costat d’una dieta equilibrada, abans de rec\u00f3rrer a f\u00e0rmacs laxants o, pitjor encara, la cirurgia.<\/p>\n

Els probi\u00f2tics es troben en forma de comprimits o en aliments enriquits, normalment derivats l\u00e0ctics. Cada bacteri \u00e9s diferent i pot actuar d’una manera o una altra, i per aquest motiu \u00e9s imprescindible comptar amb la pauta d’un professional de la salut, qui valorar\u00e0 quin \u00e9s o quins s\u00f3n els bacteris m\u00e9s indicats per cada individu.<\/p>\n

\n\t\t
\n\t\t

Si vols aprendre m\u00e9s sobre la relaci\u00f3 entre alguns trastorns digestius i el d\u00e8ficit de DAO clica el seg\u00fcent bot\u00f3:<\/p>\n\t\t <\/div>\n\t\t

\n\t\t M\u00c9S INFO <\/a>\n\t\t <\/div>\n\t\t <\/div>\n

<\/p>\n

Bibliograf\u00eda<\/span><\/p>\n

(1)<\/sup> MORENO-OSSET E, BALLESTER FAYOS J, A\u00d1\u00d3N RODR\u00cdGUEZ R. ESTRE\u00d1IMIENTO. In: Vilardell F, Rod\u00e9s J, Malagelada JR, Pajares JM, P\u00e9rez Mota A, Moreno Gonz\u00e1lez E, Puig la Calle J, editores. Enfermedades Digestivas. Madrid: Grupo Aula M\u00e9dica S.A.; 1998. p. 883-96.
\n(2)<\/sup> TACK J, M\u00dcLLER-LISSNER S. Treatment of chronic constipation: current pharmacologic approaches and future directions. [En l\u00ednea]. Clinical Gastroenterology and Hepatology 2009. < http:\/\/www.cghjournal.org\/article\/S1542-3565(08)01229-9\/abstract > [Consulta: 11 octubre 2014]
\n(3)<\/sup> Servicio Aparato Digestivo. Estre\u00f1imiento funcional. Hospital Vall d\u2019Hebron.
\n(4)<\/sup> EIRINI DIMIDI, STEPHANOS CHRISTODOULIDES, KONSTANTINOS C FRAGKOS, S MARK SCOTT, AND KEVIN WHELAN. The effect of probiotics on functional constipation in adults: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. [En l\u00ednea] The American Journal of Clinical Nutrition. 2014. \u00a0<http:\/\/ajcn.nutrition.org\/content\/early\/2014\/08\/06\/ajcn.114.089151.abstract>[Consulta: 13 octubre 2014]
\n(5)<\/sup> INGE DE MILLIANO, MERIT M TABBERS, JORIS A VAN DER POST AND MARC A BENNINGA. Is a multispecies probiotic mixture effective in constipation during pregnancy? ‘A pilot study’. [En l\u00ednea] Nutrition Journal. 2012. \u00a0<http:\/\/www.nutritionj.com\/content\/11\/1\/80 > [Consulta: 12 octubre 2014]
\n(6)<\/sup> WAITZBERG DL1, LOGULLO LC, BITTENCOURT AF, TORRINHAS RS, SHIROMA GM, PAULINO NP, TEIXEIRA-DA-SILVA ML. Effect of synbiotic in constipated adult women – a randomized, double-blind, placebo-controlled study of clinical response. [En l\u00ednea] \u00a0Clinical Nutrition Journal. 2013. <http:\/\/www.clinicalnutritionjournal.com\/article\/S0261-5614(12)00177-X\/abstract> [Consulta: 13 octubre 2014]
\n(7)<\/sup> ALINE GAMARRA TABORDA\u00a0FLESCH, ALINE KIRJNER\u00a0POZIOMYCK, DANIEL DE CARVALHO\u00a0DAMIN. The therapeutic use of symbiotics. [En l\u00ednea] ABCD. Arquivos Brasileiros de Cirurgia Digestiva (Sao Paulo). 2014. <http:\/\/www.scielo.br\/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0102-67202014000300206&lng=en&nrm=iso&tlng=en > [Consulta: 15 octubre 2014]
\n(8)<\/sup> LOUIS WING CHEONG LIU. Chronic constipation: Current treatment options. [En l\u00ednea] Canadian Journal of Gastroenterology & Hepatology. 2011. <http:\/\/www.ncbi.nlm.nih.gov\/pmc\/articles\/PMC3206558\/> [Consulta: 13 octubre 2014]
\n(9)<\/sup> MERIT M TABBERS, ANIA CHMIELEWSKA, MAAIKE G ROSEBOOM, CLAIRE BOUDET, CATHERINE PERRIN, HANIA SZAJEWSKA AND MARC A BENNINGA. Effect of the consumption of a fermented dairy product containing Bifidobacterium lactis DN-173 010 on constipation in childhood: a multicentre randomised controlled trial [En l\u00ednea] \u00a0BMC Pediatrics. 2009. <http:\/\/www.biomedcentral.com\/1471-2431\/9\/22 > [Consulta: 15 octubre 2014]
\n(10)<\/sup> MM TABBERS, I DE MILLIANO, MG ROSEBOOM AND MA BENNINGA. Is Bifidobacterium breve effective in the treatment of childhood constipation? Results from a pilot study. [En l\u00ednea] \u00a0Nutrition Journal. 2011. <http:\/\/www.nutritionj.com\/content\/10\/1\/19> [Consulta: 14 octubre 2014]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El restrenyiment \u00e9s un s\u00edmptoma gastrointestinal habitual que pateix el 20-25% de la poblaci\u00f3. (1,2) Pot afectar a totes les edats i apar\u00e8ixer de forma puntual, com a resultat d’alguna […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":9773,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[83],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9334"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9334"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9334\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10869,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9334\/revisions\/10869"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9773"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.adrianaduelo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}