El restrenyiment és un símptoma gastrointestinal habitual que pateix el 20-25% de la població. (1,2) Pot afectar a totes les edats i aparèixer de forma puntual, com a resultat d’alguna malaltia del còlon, per hipotiroïdisme o diabetis, per consum d’alguns medicaments com els antidepressius i inductors de la son, per una acumulació d’histamina causada pel dèficit de l’enzim Diamino Oxidasa (DAO) o per una lesió dels nervis encarregats del moviment intestinal. És comú tractar aquesta malaltia sense consultar prèviament amb un professional de la salut, fet totalment desaconsellat, ja que a la llarga l’ús de laxants, ja siguin naturals o no, o un excés de fibra, pot empitjorar el funcionament del sistema digestiu.
Depenent de quin sigui l’origen del restrenyiment es denomina d’una manera o una altra. Nosaltres ens centrarem en el funcional, que fa referència a un problema més aviat fisiològic, en què l’intestí i el còlon no es mouen correctament.
Les persones que pateixen restrenyiment funcional tenen menys de 3 deposicions a la setmana, acostumen a patir dolor abdominal i senten pesadesa i inflor. (3)
Al llarg dels últims anys s’han anat estudiant diferents tractaments per millorar aquest símptoma tan molest i perillós si perdura en el temps. Els principals i els més utilitzats per la seva ràpida acció són els laxants, però el seu ús de forma continuada no ajuda a l’organisme a funcionar per si sol. Paral·lelament segueixen estudiant-els efectes dels probiòtics (microorganismes vius no patògens que, administrats en una dosi adequada, reforcen la nostra salut, tant a nivell digestiu com immunitari) i els prebiòtics (ingredients no digeribles dels aliments, normalment fibres, que afecten positivament a l’estimulació del creixement de bacteris en el còlon) com a tractament no agressiu.
Un recent metanàlisi publicat aquest mateix any va concloure que el consum de probiòtics, concretament el Bifidobacterium Lactis, podria millorar el trànsit intestinal, la freqüència en l’evacuació de la femta i també la seva consistència. (4) Aquest bacteri es troba en els intestins dels humans i també la podem trobar en la llet fermentada i en iogurts enriquits, és a dir, en aliments funcionals.
Un col·lectiu de la població que se sol veure afectat per aquest problema són les dones embarassades. És comú l’aparició de restrenyiment durant la gestació i, com la majoria de fàrmacs estan contraindicats durant aquest període, moltes vegades no s’acaba de donar una solució efectiva. Un estudi pilot amb 20 dones va concloure que una sèrie de bacteris ingerits en conjunt a través d’un comprimit augmentaven la freqüència de deposicions. Aquests bacteris van ser: Bifidobacterium Bifidus, Bifidobacterium Lactis, Bifidobacterium longum, Lactobacillus casei, Lactobacillus plantarum i Lactobacillus rhamnosus. (5) Existeixen al mercat diferents fórmules que combinen diverses soques i mostren bons resultats.
D’altra banda, la unió dels probiòtics i els prebiòtics, formant així un simbiòtic, també milloraria la freqüència, consistència i forma de les deposicions. (6,7)
Les soques més ben valorades serien les del grup Lactobacillus (en concret el L.casei, L.Acidophilus i L.Rhamnosus) i Bifidobacterium Lactis, al costat del consum de 4g / dia de FOS (Fructooligosacàrids) i Inulina, fibres que podem trobar en la verdura, com: carxofa, espàrrecs, porros i ceba, entre d’altres. (8)
Com comentàvem a l’inici de l’article, el restrenyiment funcional pot afectar tant a nens com a adults. Per això també s’investiga com poden contribuir els probiòtics al bon funcionament del trànsit intestinal dels més petits que pateixen aquest símptoma, i no són pocs (un 3% de la població mundial) (9). S’ha vist que administrant una quantitat concreta de Bifidobacterium Breve en nens d’entre 6 i 16 anys resulta efectiu pel tractament del restrenyiment, ja que augmenta la freqüència de defecació per setmana, la consistència de la femta i disminueix el nombre d’episodis d’incontinència fecal , així com el dolor abdominal. Una altra observació interessant és la no aparició d’efectes adversos, com en la majoria d’estudis amb probiòtics. (10) També s’han descrit bons resultats en nens quan s’utilitza un derivat làctic enriquit amb Bifidobacterium Lactis. (9)
Com veiem, la majoria dels estudis clínics apunten a la mateixa conclusió. El tractament pel restrenyiment funcional amb l’ús de probiòtics és significativament eficaç i segur. Per això hem de seguir investigant per potenciar aquesta solució terapèutica, al costat d’una dieta equilibrada, abans de recórrer a fàrmacs laxants o, pitjor encara, la cirurgia.
Els probiòtics es troben en forma de comprimits o en aliments enriquits, normalment derivats làctics. Cada bacteri és diferent i pot actuar d’una manera o una altra, i per aquest motiu és imprescindible comptar amb la pauta d’un professional de la salut, qui valorarà quin és o quins són els bacteris més indicats per cada individu.
Si vols aprendre més sobre la relació entre alguns trastorns digestius i el dèficit de DAO clica el següent botó:
Bibliografía
(1) MORENO-OSSET E, BALLESTER FAYOS J, AÑÓN RODRÍGUEZ R. ESTREÑIMIENTO. In: Vilardell F, Rodés J, Malagelada JR, Pajares JM, Pérez Mota A, Moreno González E, Puig la Calle J, editores. Enfermedades Digestivas. Madrid: Grupo Aula Médica S.A.; 1998. p. 883-96.
(2) TACK J, MÜLLER-LISSNER S. Treatment of chronic constipation: current pharmacologic approaches and future directions. [En línea]. Clinical Gastroenterology and Hepatology 2009. < http://www.cghjournal.org/article/S1542-3565(08)01229-9/abstract > [Consulta: 11 octubre 2014]
(3) Servicio Aparato Digestivo. Estreñimiento funcional. Hospital Vall d’Hebron.
(4) EIRINI DIMIDI, STEPHANOS CHRISTODOULIDES, KONSTANTINOS C FRAGKOS, S MARK SCOTT, AND KEVIN WHELAN. The effect of probiotics on functional constipation in adults: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. [En línea] The American Journal of Clinical Nutrition. 2014. <http://ajcn.nutrition.org/content/early/2014/08/06/ajcn.114.089151.abstract>[Consulta: 13 octubre 2014]
(5) INGE DE MILLIANO, MERIT M TABBERS, JORIS A VAN DER POST AND MARC A BENNINGA. Is a multispecies probiotic mixture effective in constipation during pregnancy? ‘A pilot study’. [En línea] Nutrition Journal. 2012. <http://www.nutritionj.com/content/11/1/80 > [Consulta: 12 octubre 2014]
(6) WAITZBERG DL1, LOGULLO LC, BITTENCOURT AF, TORRINHAS RS, SHIROMA GM, PAULINO NP, TEIXEIRA-DA-SILVA ML. Effect of synbiotic in constipated adult women – a randomized, double-blind, placebo-controlled study of clinical response. [En línea] Clinical Nutrition Journal. 2013. <http://www.clinicalnutritionjournal.com/article/S0261-5614(12)00177-X/abstract> [Consulta: 13 octubre 2014]
(7) ALINE GAMARRA TABORDA FLESCH, ALINE KIRJNER POZIOMYCK, DANIEL DE CARVALHO DAMIN. The therapeutic use of symbiotics. [En línea] ABCD. Arquivos Brasileiros de Cirurgia Digestiva (Sao Paulo). 2014. <http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0102-67202014000300206&lng=en&nrm=iso&tlng=en > [Consulta: 15 octubre 2014]
(8) LOUIS WING CHEONG LIU. Chronic constipation: Current treatment options. [En línea] Canadian Journal of Gastroenterology & Hepatology. 2011. <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3206558/> [Consulta: 13 octubre 2014]
(9) MERIT M TABBERS, ANIA CHMIELEWSKA, MAAIKE G ROSEBOOM, CLAIRE BOUDET, CATHERINE PERRIN, HANIA SZAJEWSKA AND MARC A BENNINGA. Effect of the consumption of a fermented dairy product containing Bifidobacterium lactis DN-173 010 on constipation in childhood: a multicentre randomised controlled trial [En línea] BMC Pediatrics. 2009. <http://www.biomedcentral.com/1471-2431/9/22 > [Consulta: 15 octubre 2014]
(10) MM TABBERS, I DE MILLIANO, MG ROSEBOOM AND MA BENNINGA. Is Bifidobacterium breve effective in the treatment of childhood constipation? Results from a pilot study. [En línea] Nutrition Journal. 2011. <http://www.nutritionj.com/content/10/1/19> [Consulta: 14 octubre 2014]
